Torre de la Serra

“La Torre de la Serra” és el primer text de ficció que publica Joni D. Una novel·eta d’una vuitantena de pàgines coeditada (en edició limitada), un cop més, amb El Lokal en format llibre de butxaca.
Una autèntica barreja d’elements autobiogràfics, filies i fets reals coneguts a través de l’explicació d’alguns dels protagonistes. Sense cap mena de dubte una bona part de les paranoies de l’autor.

Tres (potser quatre? Cinc?) generacions d’una saga familiar que podríem veure personificada en algunes de les seves amigues: avis relacionats amb la resistència antifranquista, filles que van intentar fer tombar la truita als anys setanta i nets que lluiten en les pitjors de les condicions per evitar desnonaments… Què faran les besnétes?
Temporalment la història comença en temps de maquis (no obstant l’autor és un dels co-organitzadors d’una de les Marxes d’Homenatge als Maquis que es realitzen al territori), continua amb els grups llibertaris armats dels anys setanta (és també l’autor del llibre “Grups Autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica”) i acaba amb un desnonament que la “Plataforma” no pot impedir (com no pot impedir l’autor deslliurar-se de la situació actual). Una ficció tan real com la vida que patim avui dia.
Alguna de la vintena de persones que han llegit el manuscrit diu que “enganxa”, una altra (que s’ha de reconèixer és força exagerada) que incorpora “el millor del llenguatge periodístic: concisió, precisió, claredat” i fins i tot algú apunta que està “basada en pura ficció en primera persona”. Sobre el final, que no us l’explicarem, hi ha una que diu: “el final és SENSACIONAL!”
Joni D. És autor de “Que pagui Pujol! Una crònica punk de la Barcelona dels vuitanta” (La Ciutat Invisible, 2010), llibre que ens apropa, en primera persona, a la joventut punk de la Barcelona pre-olímpica. També de “Grups Autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica” (El Lokal, 2013), que esbossa un primer retrat sobre el Grups Autònoms, grups armats que van funcionar a l’Estat entre 1972 i 1984. A més és col•laborador esporàdic del setmanari Directa i del mensual Catalunya.